angelzambrana DIACONAT

EVANGELIUM GAUDIUM

Primera encíclica que es totalmente del papa Francesc.
Vol mostrar quines seran les idees programàtiques que vol treballar.Evagelium Gaudium

-Introducció
L’alegria sorgeix de la trobada amb Jesus i aquesta alegria de la trobada son rescatats del tipus de societat que tenim consumista i de la nostra societat individualitzada. L’església ha de tenir com a punt de referencia a Jesucrist no pot ser la pròpia església.
El nostre món escolta mes els testimonis que els mestres i si escolta els mestres es que son testimonis. Son part d’una cadena que ve de lluny i mira cap al futur.
L’evangelitzacio es la tasca primordial de l’església, es el major desafiament que avui tenim i aquesta ha de ser la tasca primordial de l’església.

Capítol 1
La transformació missionera de l’església.
Una església que surt i que pren pel model la activitat dels apòstols.
Pastoral amb conversió
Hem de ser inconformistes es necessari uns conversió missionera i pastoral dels feligresos.
Hem d’evangelitzar des del cor no des dels preceptes.
La tasca de l’evangelitzacio es fa amb amor i paciència.
L’església ha de presentar-se davant el món com una mare amb el cor obert.

Capítol 2
Temptacions dels agents pastorals
– espiritualitat missionera plena d’entusiasme.
– els agents pastorals tenen tendència fer les coses de forma mes individualista.
– excessiva força del relativisme.
– vèncer la temptació de l’egoisme.
– viure en l’esperança
– treballar per la comunitat.

Formador: Mn Nobert Miracle
angelzambrana DIACONAT

UN CUENTO PARA COMPARTIR

Acuérdate de soltar el vaso

Un psicólogo, en una sesión grupal, levantó un vaso de agua. Todo el mundo esperaba la típica pregunta: “¿Está medio lleno o medio vacío?” Sin embargo, preguntó: – ¿Cuánto pesa este vaso? Las respuestas variaron entre 200 y 250 gramos. El psicólogo respondió: “El peso absoluto no es importante. Depende de cuánto tiempo lo sostengo. Si lo sostengo un minuto, no es problema. Si lo sostengo una hora, me dolerá el brazo. Si lo sostengo un día, mi brazo se entumecerá y paralizará. El peso del vaso no cambia, es siempre el mismo. Pero cuanto más tiempo lo sujeto, más pesado, y más difícil de soportar se vuelve.”

Y continuó: “Las preocupaciones, los pensamientos negativos, los rencores, el resentimiento, son como el vaso de agua. Si piensas en ellos un rato, no pasa nada. Si piensas en ellos todo el día, empiezan a doler. Y si piensas en ellos toda la semana, acabarás sintiéndote paralizado, e incapaz de hacer nada.” ¡Acuérdate de soltar el vaso!